Marina Abramović a Barcelona

Miracle 3

Una de les peces més colpidores del Moco Museum Barcelona és Miracle 3 (2018). L’obra, consistent en una impressió cromogènica muntada en una caixa de llum, brilla amb una intensitat gairebé sobrenatural. Abramović hi apareix com una de les figures principals, dempeus al costat d’un cos femení estirat sobre una superfície, amb les entranyes vessant-li pel tors. L’obra és una meditació inquietant sobre la devastació física i psicològica de la guerra.

Inspirada pel conflicte a Ucraïna i altres crisis humanitàries, Miracle 3 explora la tensió entre destrucció i reconstrucció. La il·luminació de la peça amplifica l’impacte visceral de la imatge, cridant l’atenció sobre la duresa de la realitat i deixant entreveure alhora la possibilitat de transcendència. La capacitat d’Abramović per afrontar temes tan durs reflecteix la seva convicció que l’art ha d’implicar-se amb els grans temes del seu temps.

La sèrie Miracle reflecteix l’exploració constant d’Abramović sobre les dualitats: vida i mort, patiment i curació, foscor i llum. Amb aquesta obra, l’artista recorda als espectadors que el dolor i el trauma són experiències universals, però que també ho és la capacitat de guarició.

La performance com a transformació

La pràctica artística d’Abramović parteix de la convicció que la performance no és un mer espectacle, sinó una experiència de transformació. En la seva obra primerenca, va posar a prova els límits físics i psicològics del seu cos amb la peça icònica Rhythm 0 (Ritme 0) (1974), en què convidava el públic a fer servir qualsevol dels 72 objectes que l’artista havia disposat sobre el seu cos. La performance, que es va allargar durant sis hores, s’anava intensificant a mesura que els participants causaven dolor a l’artista, li retallaven la roba o l’apuntaven amb una pistola i tot. D’aquesta manera, l’obra mostrava sense filtres la vulnerabilitat de l’artista i la complexa dinàmica de poder que s’estableix entre intèrpret i públic.

Abramović va recuperar el tema de la vulnerabilitat l’any 2010, amb The Artist Is Present (L’artista és present) al Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York. Durant més de 750 hores, l’artista va romandre asseguda davant d’una taula, convidant els visitants a asseure’s davant seu i establir-hi contacte visual, sense dir res. La performance es va convertir en una meditació profunda sobre la connexió, la presència i la intimitat emocional. Molts dels participants van acabar plorant.

Espiritualitat i recerca de sentit

Més enllà de l’exploració de la resistència física i la vulnerabilitat emocional, l’obra d’Abramović es troba profundament arrelada en l’exploració espiritual. Criada en una llar cristiana, l’artista ha trobat sovint la inspiració en les filosofies orientals, el budisme tibetà o els rituals xamànics. Amb freqüència, les seves performances incorporen elements de meditació, silenci i intercanvi d’energies amb el públic.

Al Moco Museum Barcelona, l’art d’Abramović desafia els visitants a confrontar la incomoditat, abraçar la vulnerabilitat i cercar la transformació emocional i espiritual.

Considerada una de les artistes més prolífiques i valentes de l’escena contemporània, l’obra de Marina Abramović segueix ressonant en tots nosaltres, recordant-nos que l’art no és només observació, sinó també participació, connexió i recerca de sentit.