Guillermo Lorca a Barcelona

De Santiago a Barcelona

Nascut a Santiago de Xile l’any 1984, Lorca va donar mostres del seu talentdes de ben petit. Es va formar amb el pintor xilè Sergio Montero, i més endavant va iniciar estudis de belles arts a la universitat, que abandonaria abans d’acabar per les limitacions que les expectatives acadèmiques li suposaven. Amb vint-i-dos anys es va traslladar a Noruega, on fou deixeble del reconegut pintor figuratiu Odd Nerdrum. L’experiència va permetre Lorca aprofundir en les tècniques de la pintura a l’oli i en la càrrega emocional de l’art clàssic.

El moment decisiu va arribar el 2009, quan es va convertir en l’artista més jove a exposar a l’estació de metro de Baquedano, a Santiago, on encara avui s’hi poden veure de manera permanent sis murals monumentals sobre la cultura xilena. La seva carrera es veuria impulsada quan Simon de Pury va descobrir la seva obra a Instagram, descobriment que el duria a presentar l’exposició Esplendor de la Noche al Moco Museum de Barcelona.

El llenguatge del realisme màgic

L’obra de Lorca sovint s’emmarca dins del realisme màgic, amb un estil on el fantàstic es representa amb una precisió gairebé fotogràfica. Inspirat per l’obra d’artistes com Gustave Doré, Peter Paul Rubens i Rembrandt, Lorca crea escenes amb figures inquietantment realistes en entorns surrealistes i somniats. El seu domini del clarobscur (el contrast entre llum i ombra) i les seves paletes de colors vibrants evoquen la intensitat emocional de l’art del Barroc.

Les seves obres exploren la contraposició inquietant entre innocència i amenaça, una tensió que genera una barreja de bellesa i por amb què l’artista pretén reflectir la complexitat emocional de l’experiència humana.

Lorca al Moco

Entre les obres de Lorca exposades al Moco Museum de Barcelona, destaca The Little Gardeners (Les petites jardineres) (2021), una escena meticulosament construïda on animals feréstecs i criatures infantils i delicades conviuen en un espai tèrbol. Inspirant-se en el concepte barroc de l’horror vacui (por al buit), Lorca omple fins el darrer racó de la tela amb textures riques i detalls colpidors. Al centre de l’escena hi trobem dues nenes: una amb els cabells blaus tacats de sang, i l’altra flotant amb ales de papallona. El contrast inquietant entre llur innocència i la violència de l’escena planteja preguntes sobre la vulnerabilitat i el poder.

Aquest mateix tema es reprèn a The Healer (La guaridora) (2020), on una nena amb vestit victorià té cura de les ferides d’un goril·la gegantí, envoltada d’animals domèstics sobre un terra cobert de pastissos vessats. La imatge evoca records d’infantesa amb peluixos, però l’escala i el detall emprats hi introdueixen una atmosfera que ens inquieta i ens desconcerta.

Narrativa psicològica i simbolisme

L’obra de Lorca està impregnada de simbolisme psicològic i mitològic. Els animals tenen un paper central en les seves composicions i representen instints primitius, pors amagades i la complexitat de l’emoció humana. Llobatons, gats i ocells sovint apareixen al costat de figures humanes, posant en qüestió la frontera entre depredador i protector.

Els infants són habituals en les seves obres i simbolitzen la innocència, la vulnerabilitat i l’inconscient. Però la seva proximitat amb bèsties i criatures mitològiques genera una tensió estranya entorn de la identitat, la por i la dinàmica de poder. A Bird of Paradise (Ocell del paradís), un gat gegant d’ulls grocs baixa per una escala deixant un rastre de lava fosa. Al costat, dues nenes jeuen tranquil·les, amb expressions serenes malgrat l’amenaça imminent.

Un mestre modern del realisme màgic

L’espai dedicat a Guillermo Lorca al Moco Museum de Barcelona és un testimoni del talent de l’artista per combinar precisió tècnica i una narrativa imaginativa. Les seves obres conviden l’espectador a enfrontar-se a la relació complexa entre bellesa i por, creació i destrucció, innocència i corrupció. L’habilitat de Lorca per equilibrar aquestes forces oposades dins d’un mateix llenç revela una comprensió profunda de la natura humana i de l’eterna lluita entre llum i foscor.