Marina Abramović a Amsterdam

Anys de formació: l’estricte control matern

Criada sota la rigorosa supervisió de la seva mare, fins i tot ja entrada la vintena Marina no tenia permís per tornar a casa més tard de les deu de la nit. Aquest control omnipresent, combinat amb un ambient profundament religiós, va influir en la seva identitat artística i en la seva voluntat de buscar la transformació emocional i espiritual a través de la performance.

Estudis de belles arts i el pas cap a l’art corporal

Inicialment, Abramović es va decantar per la pintura, i fou admesa formalment a l’Acadèmia de Belles Arts de Belgrad. Aviat, però, va decidir deixar enrere les arts tradicionals per centrar-se en l’art d’acció, empesa pel desig d’explorar els límits del cos i la ment.

Primeres performances en solitari

En les seves primeres actuacions en solitari, Abramović abordava el dolor físic extrem i l’esforç mental. D’aquesta època destaca especialment Rhythm 0 (Ritme 0) (1974), on convidava el públic a utilitzar els 72 objectes disposats sobre el seu cos —entre ells una pistola carregada—, sense que ella oferís resistència. Aquesta peça va commocionar el món de l’art, especialment en el moment més esgarrifós de la performance, quan un espectador va apuntar-li al cap amb l’arma.

Balkan Baroque i els horrors de la guerra

Amb Balkan Baroque (Barroc balcànic) (1997), obra amb què va guanyar el Lleó d’Or a la Biennal de Venècia, Abramović abordava les guerres a l’antiga Iugoslàvia. La peça consistia en un munt d’ossos de vaca ensangonats, que l’artista, asseguda al damunt, es va dedicar a fregar durant dies mentre cantava cançons populars, en el que suposava una contundent reflexió sobre el dolor, la mortalitat i el trauma cultural.

The Artist is Present: una obra mestra contemporània

Una de les seves performances més emblemàtiques és The Artist is Present (L’artista és present) (2010), exhibida al Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York. Durant 736 hores, Marina va romandre asseguda en silenci davant dels estranys que es presentaven, mantenint-hi contacte visual. Aquest silenci compartit generava intercanvis emocionals intensos, que colpien profundament els visitants.

Una gran exposició individual a la Royal Academy

El 2023, la Royal Academy de Londres va acollir una gran exposició individual dedicada a Abramović, un moment de gran rellevància històrica, ja que es convertia en la primera dona artista a exposar a les sales principals de la institució. L’exposició traçava el seu camí des de les primeres performances fins a les obres més recents i ambicioses.

The Hero al Moco Museum d’Amsterdam

Al Moco Museum d’Amsterdam, els visitants poden veure The Hero (L’heroi) (2002), un homenatge al seu pare, Vojin Abramović, combatent de la Segona Guerra Mundial. Abramović apareix muntada en un cavall blanc, amb una bandera blanca a la mà, en una imatge que evoca temes com la rendició, la pau o el coratge i la integritat moral. La performance rememora escenes de la seva infantesa, que l’artista transforma en símbols universals de dol i resistència.

The Hero 25FPS i la novetat del blockchain

Abramović va adaptar The Hero a la seva obra The Hero 25FPS (L’heroi a 25 fotogrames per segon), una col·lecció innovadora d’NFTs a la blockchain de Tezos. Dividida en milers de fotogrames digitals únics, aquest intent d’arribar a noves plataformes reflecteix la voluntat constant de l’artista per explorar el seu propi viatge espiritual i impulsar projectes que afavoreixin l’accés contemporani a l’art.

La creació del Marina Abramović Institute

El 2012 va fundar el Marina Abramović Institute, una fundació sense ànim de lucre dedicada a la preservació i la investigació de l’art de performance. L’institut també ofereix formació, tallers i suport a artistes emergents interessats en el llegat de l’art de resistència.

Col·laboracions amb la cultura pop i la moda

Marina ha col·laborat amb artistes com Lady Gaga i dissenyadors com Riccardo Tisci. Aquestes aliances demostren com l’obra de l’artista es vincula amb la cultura popular, en un intent d’ampliar-ne l’abast i fer-la accessible a nous públics.

Una transformació espiritual a través de l’art

L’obra d’Abramović reflecteix constantment temes com la transformació espiritual, la resistència i l’autodescobriment.

Creuar la Gran Muralla: una separació simbòlica

Una de les seves performances més emotives, The Lovers (Els amants) (1988), mostra a l’artista caminant alhora amb la seva parella, el també creador Ulay, des d’extrems oposats de la Gran Muralla de la Xina fins trobar-se al centre, on van posar fi a la seva relació sentimental i artística. Una extraordinària metàfora de la connexió, la separació i la transformació.

Un llegat viu al Moco Museum

Avui, el Moco Museum d’Amsterdam exhibeix The Hero com a part de la mostra Mestres del Moco. Una obra amb què, una vegada més, Abramović convida el públic a explorar el seu llegat, el seu dolor i la seva crida a la sanació universal.

Influència educativa i docència internacional

Marina Abramović ha estat professora visitant en institucions com la Universitat de les Arts de Berlín i continua oferint conferències arreu del món. La seva identitat artística i les seves teories sobre la resistència mental i l’autoconeixement són àmpliament estudiades per crítics d’art, estudiants i intel·lectuals reconeguts.

Per què visitar Marina Abramović al Moco

Aquesta exposició és imprescindible per a qualsevol persona interessada en l’art contemporani, l’art d’acció i les interseccions entre tradició, tecnologia i humanitat. L’obra de Marina Abramović constitueix un veritable testimoni de com un artista pot desafiar la noció mateixa de què és l’art.