Retrospect de Keith Haring, graella de figures ballant i símbols acolorits, exposada a Amsterdam.

Keith Haring a Amsterdam

Artista Modern

Nascut el 4 de maig de 1958 a Reading, Pennsilvània, Keith Haring, va ser un artista nord-americà creador d’un estil dinàmic i accessible que esdevindria un dels elements definidors de la cultura pop dels anys vuitanta. Influït per icones de la cultura popular com el dibuixant Dr. Seuss o els dibuixos animats de Walt Disney, Haring va desenvolupar una passió primerenca pel dibuix.

Visitant observant Telephone de Keith Haring a la galeria, haring a amsterdam.
Keith Haring, Telephone

L’any 1978, es va traslladar a Nova York per estudiar a l’Escola d’Arts Visuals, on es capbussaria en l’efervescent escena artística de la ciutat. Fou aleshores quan l’estil inconfusible de Haring —amb les seves línies gruixudes, els colors vius i l’ús de motius recurrents com el Nen radiant o el Gos que borda— va començar a prendre forma. La seva obra va guanyar ràpidament reconeixement, amb exposicions a Nova York i a ciutats d’arreu del món, entre elles Amsterdam, on el seu art segueix captivant el públic a dia d’avui.

 

Dels carrers de Nova York als murs d’Amsterdam

Keith Haring (1958–1990) va deixar una empremta extraordinària en el món de l’art amb el seu estil gràfic atrevit i les seves obres plenes de càrrega social. Criat a Kutztown, Pennsilvània, el periple artístic de Haring va començar de ben petit, amb la seva fascinació pels dibuixos animats i la il·lustració, una habilitat fomentada pel seu pare, dibuixant aficionat. En traslladar-se a Nova York el 1978 per estudiar a l’Escola d’Arts Visuals, Haring es va submergir en l’escena del grafit i l’art urbà de la ciutat. Va ser llavors quan va desenvolupar el llenguatge visual que li seria propi, amb personatges com el Nen radiant, el Gos que borda o les seves inconfusibles figures dansaires.

Per als qui vulguin explorar l’obra de Keith Haring a Amsterdam, les creacions de Keith Haring incloses dins dels Mestres Moderns del Moco Museum ofereixen l’oportunitat de gaudir de primera mà de la seva obra. Els símbols icònics i els temes socialment compromesos de Haring continuen ressonant avui en dia, reflectint la vitalitat i la urgència de la seva visió creativa.

Més Keith Haring a Amsterdam

L’any 1986, Keith Haring va visitar Amsterdam per crear el que seria un dels seus murals públics de majors dimensions. L’obra, de 12 metres d’alçada, ocupa la paret exterior d’un centre de distribució d’aliments a l’oest d’Amsterdam, i mostra, amb els traços gruixuts característics de Haring, una figura juganera muntada sobre una mena de criatura fantàstica gegantina.

Durant dècades, el mural va quedar ocult i pràcticament oblidat, fins que fou redescobert l’any 2018. La seva restauració va servir per posar el focus sobre el llegat de Haring a la ciutat. Avui, el mural de Keith Haring a Amsterdam serveix com a testimoni de la connexió que Haring va establir amb la capital neerlandesa i de la seva convicció en el poder de l’art públic. La seva redescoberta afegeix una nova capa a la història de l’art urbà d’Amsterdam i reafirma alhora la rellevància de Haring en la cultura contemporània.

Dibuixos al metro

Una de les contribucions de Keith Haring al món de l’art més celebrades és sens dubte la seva sèrie de dibuixos al metro. Entre 1980 i 1985, Haring va crear més de 5.000 dibuixos amb guix blanc fent servir els espais negres de publicitat en desús a les estacions de metro de Nova York. Aquells panells buits esdevingueren així una veritable exposició d’art temporal que es dirigia i implicava com a públic als mateixos ciutadans. La simplicitat de les línies i la repetició de símbols van generar un llenguatge visual que els usuaris del metro podien reconèixer de manera immediata. Les figures dansaires, els nadons radiants i els gossos bordant, executats amb línies atrevides, resultaven d’una immediatesa palpable. Aquesta iniciativa no només va ser un exemple de democratització de l’art, sinó que va servir també per enderrocar les fronteres tradicionals entre l’art comercial i l’art dels museus. Ràpidament, aquells dibuixos amb guix blanc esdevingueren un element habitual del paisatge subterrani de Nova York.

Al Moco Museum d’Amsterdam, els visitants poden explorar una selecció acurada d’obres de Haring que reflecteixen aquest pas de l’art urbà dels carrers a les galeries. Peces com Untitled (Winged Mermaid and Dolphins) (Sense títol (Sirena alada i dofins)) (1983) mostren la mateixa espontaneïtat dels dibuixos del metro i capturen l’essència de l’estil primerenc de Haring. Els dibuixos fets per Keith Haring al metro són exemples efímers del vincle directe de l’artista amb el públic, característica que definiria per sempre el seu esperit creatiu.

Justícia social i activisme a través de l’art

Més enllà de les seves aportacions artístiques, Keith Haring estava profundament compromès amb la justícia social, i es va servir del seu esperit creatiu com una poderosa eina d’activisme. Durant els anys vuitanta, va crear obres on tractava temes crítics com l’epidèmia de la sida, l’abús de drogues o el flagell del crack, emprant imatges impactants i directes a fi de conscienciar el públic. Haring fou un militant molt actiu durant la crisi de la sida, i feu sentir la seva veu per transmetre missatges d’esperança, educació i prevenció. Malauradament, ell mateix fou víctima de la sida: el 16 de febrer de 1990, amb només 31 anys, moria a causa de complicacions relacionades amb la malaltia. Malgrat la seva mort prematura, l’obra de Haring continua inspirant i generant debate sobre la vida, la salut, la igualtat i els drets humans.

L’art de Haring no només impacta visualment, sinó pel missatge social que conté. Al llarg de la seva breu carrera, l’artista va dedicar bona part de la seva obra a sensibilitzar sobre el VIH i la sida i a promoure pràctiques de sexe segur. Fruit dels seus esforços,el 1989 va néixer la Keith Haring Foundation, institució creada per donar suport a la recerca sobre la sida i finançar programes infantils, llegat que encara perdura a dia d’avui.

Haring va participar activament en altres causes, com la prevenció del consum de drogues o el suport a l’educació artística per a infants. L’obra Retrospect (Retrospectiva) (1989), una vibrant serigrafia feta de 25 vinyetes, recull els motius més identificables de l’artista, en una composició pensada perquè tots els amants de l’art en puguin gaudir.

L’activisme de Haring el va dur també a participar en protestes contra la proliferació nuclear o a dissenyar cartells per a mítings polítics. La seva obra sovint va reflectir les angoixes de l’Amèrica de la Guerra Freda, amb l’ús de símbols com bolets atòmics o reactors nuclears amb què criticava l’escena política mundial i les agressions al medi ambient.

Un tros de Keith

El compromís de Keith Haring amb l’accés del públic al món de l’art va anar més enllà dels espais públics i va arribar fins al món del marxandatge i la publicitat, amb col·laboracions en campanyes publicitàries per a marques com Swatch o Absolut Vodka. El 1986, va obrir, al barri de SoHo de Nova York, la Pop Shop, una botiga on els visitants podien adquirir a preus assequibles samarretes, pòsters i altres productes amb la seva obra. En una línia semblant a la dels seus dibuixos al metro, la Pop Shop fou un exemple més de l’estil recognoscible de Haring i de la seva voluntat de democratitzar l’art i fer-lo arribar a un públic més ampli.

Haring es va caracteritzar també pel seu compromís amb les causes socials: així, l’any 1989 va fundar la Keith Haring Foundation, creada per proporcionar fons i imatges a causes i institucions com l’Hospital Infantil Necker, organitzacions per a la lluita contra la sida i programes infantils. Les obres amb tema polític de Keith Haring, com per exemple les que va pintar al mur de Berlín, aborden a més temes com la tecnologia nuclear i qüestions mediambientals com l’amenaça a les selves tropicals.

La influència de Haring en la cultura pop segueix viva avui dia amb col·laboracions com la que va dur a terme amb Medicom Toy amb els Keith Haring Bearbrick, una sèrie de figures disponibles a la botiga del Moco Museum Amsterdam. Aquestes joguines artístiques col·leccionables són un reflex de la influència duradora de Haring tant en la cultura urbana com en el disseny contemporani.

La vida de Haring es va truncar prematurament per complicacions derivades de la sida, però no hi ha dubte que el seu art vibrant perdura i segueix inspirant i connectant amb públics d’arreu del món.

Keith Haring a Amsterdam

Des de sempre, Amsterdam ha acollit l’art de Keith Haring amb entusiasme, amb exposicions i mostres públiques que celebren el seu llegat. El Moco Museum d’Amsterdam exhibeix amb orgull una col·lecció d’obres de Haring, oferint als visitants una mirada íntima a la genialitat creativa de l’artista. Com a part de l’exposició de Mestres del Moco, el museu presenta pintures icòniques de Haring al costat de l’obra d’artistes com Andy Warhol i Jean-Michel Basquiat. Aquestes exposicions col·lectives posen en relleu l’impacte profund que aquests creadors han tingut en l’art modern. La connexió de Haring amb Amsterdam es veu reforçada pel seu mural de grans dimensions, testimoni de la seva voluntat de fer que l’art públic fos realment accessible per a tothom.

Descobreix el punt de trobada entre l’art modern i la cultura pop al Moco Museum d’Amsterdam

Per a aquells que vulguin descobrir l’art de Keith Haring a Amsterdam, el mural Keith Haring Amsterdam i l’exposició Keith Haring Amsterdam al Moco Museum ofereixen una visió completa del geni creatiu de l’artista. Sent l’energia i la passió de l’art de Keith Haring al Moco Museum d’Amsterdam, on les seves obres són testimoni de la seva influència perdurable en l’art modern i la cultura hip-hop.

Tant si explores les seves arrels en l’art urbà com si t’endinses en el seu activisme polític, l’obra de Haring continua qüestionant, inspirant i connectant.

Instal·lació inflable rosa immersiva d’Andrés Reisinger al Moco Museum Amsterdam. Visitant observant una obra acolorida de Jean-Michel Basquiat al Moco Museum Amsterdam. Marina Abramovic amb Kim, fundadora del Moco Museum, durant la seva visita al Moco Museum Amsterdam. Gran obra de Takashi Murakami amb Mickey Mouse al Moco Museum Amsterdam. Stencil Smiling Copper de Banksy amb cara somrient groga, exposat a Amsterdam. Visitants admirant una sala digital floral i vibrant al Moco Museum Amsterdam.

Opinions

  • 4.5 uit 5 sterren
    Calificat amb 4,5/5
    Més de 6M de visitants a tot el món.
  • 5 uit 5 sterren
    Allegra P.
    Aquesta vegada hi havia més obres, i l’exposició temporal de Robbie Williams ha valgut molt la pena: sensibilitza molt sobre la salut mental. Una mostra que convida a reflexionar sobre temes ben actuals
  • 5 uit 5 sterren
    Theo C.
    El museu m’ha agradat més del que esperava. Val molt la pena venir i viure l’experiència de visitar-lo. No és gaire gran, però els espais immersius i l’art contemporani són molt inspiradors. Convido tothom a descobrir-lo
  • 5 uit 5 sterren
    Laura B.
    Un museu espectacular! El recomano moltíssim, és increïble. La noia de recepció va ser superamable, i al museu hi ha una gran varietat d’artistes.

Informació Pràctica

  • Horari d’obertur

    De dilluns a Diumenges: 09:00 – 20:00

  • Durada de la visita

    Uns 60 minuts.

  • Ubicació

    Honthorststraat 20, Amsterdam (Museum Square). Clica aquí per veure com arribar-hi.

  • Contacte

    Tens cap pregunta? Fes clic aquí per parlar amb nosaltres. Horari d’atenció al públic: de dilluns a divendres, de 10:00 a 16:00.

  • Audioguia

    No oblidis portar els teus auriculars per accedir a l’audioguia gratuïta.

Opinions Media

  • Condé Nast Traveler
    Aquest espai d'art contemporani atrevit compta amb una impressionant col·lecció de Banksy.
  • Tripadvisor Travelers' Choice 2024
    Amb una sorpresa a cada racó i instal·lacions artístiques immersives i acolorides, el Moco Museum és el lloc perfecte per visitar en família, i igualment perfecte per visitar amb amics.

“L’art és per a tothom”

Keith Haring