LaChapelle volia «rescatar les ensenyances de Crist» dels fonamentalistes, que s’adjudiquen el dret de perseguir i jutjar els altres amb les seves paraules en lloc de mostrar-los amor.
Aquí, Jesús és retratat de manera tradicional, a imatge del cèlebre fresc de Leonardo da Vinci: un home indubtablement blanc, vestit amb túnica vermella i toga blava; però a la versió de LaChapelle, en canvi, els apòstols són persones de diferents orígens ètnics i, per com van vestits, influïdes pel hip-hop i la cultura urbana.
En triar per a la seva obra un grup d’homes joves, a qui sovint s’estereotipa o fins i tot s’estigmatitza per la roba que porten, l’artista sembla voler dir-nos que els apòstols foren també un grup d’outsiders, units per les seves creences i per un sentit comú de germanor.
La postura, les expressions facials i els gestos amb les mans són atemporals, tant és si apareixen a un quadre religiós del Renaixement o a una fotografia del segle xxi. La il·luminació i la decoració de la sala, això sí, LaChapelle les ha manllevades de la cultura pop actual, i li serveixen per donar a l’obra un aire d’escenari il·luminat, lleugerament desendreçat i passat de moda, on destaca l’halo que il·lumina la figura de Jesucrist.