Keith Haring a Londres

Primers Experiments i el Poder de la Repetició

L’estil artístic de Haring es va formar a partir del seu interès per la semiòtica (l’estudi dels símbols), que va explorar durant els seus estudis a la School of Visual Arts. L’obra Untitled (Sense títol) (1978), exposada al Moco Museum de Londres, reflecteix aquesta primera exploració de patrons i símbols. Pintada amb tinta sumi i pintura sobre paper, l’obra es compon d’una sèrie de formes entrellaçades i sinuoses línies negres que evoquen l’energia i el ritme de la vida urbana.

Les obres de Haring són immediatament reconeixibles. Emprava símbols universals, en un enfocament que transmetia la seva convicció que l’art havia de comunicar-se directament amb les persones, saltant tota barrera imposada per la llengua o la classe social.

Cultura Pop i Art Urbà

La fascinació de Haring per la cultura popular va començar a la infància, especialment amb els personatges de Walt Disney. El 1985 crearia Mickey Mouse USA, una pintura amb acrílic a gran escala on fusiona l’art pop amb la cultura urbana de Nova York. Malgrat el seu caràcter enjogassat, el Mickey Mouse de Haring és ple de profundes referències culturals.

A la part superior de la pintura, Haring hi anota “Andy Mouse”, un homenatge a Andy Warhol, a qui sempre va considerar una de les figures més influents de la seva vida i del segle xx. La influència de Warhol en l’art de Haring és evident tant en el recurs a colors intensos i figures simplificades, com en la fusió entre art comercial i art de galeria. El 2021, la Keith Haring Foundation va col·laborar amb Coach i Disney per crear una línia de roba i accessoris amb els seus dissenys de Mickey Mouse, bona prova de la influència de Haring tant en el món de l’art com en el de la moda.

La vida Inspira l’art

L’obra de Haring va anar més enllà de la cultura pop per endinsar-se en el camp de l’activisme social i polític. Diagnosticat de sida el 1988, va utilitzar el seu art per conscienciar sobre la malaltia i combatre l’estigma que l’envoltava. Fundada el 1989, la Keith Haring Foundation continua avui donant suport a la investigació de la sida i a programes per a infants.

La peça Untitled (Burning Skull) (Sense títol (Crani en flames)) (1987), exposada al Moco Museum de Londres, mostra una faceta menys coneguda i més fosca de l’obra de Haring. Pintada sobre esmalt i alumini, presenta un crani en flames envoltat de figures amb els ulls ratllats amb X i dents esmolades, possiblement una referència a la iconografia religiosa i a l’amenaça existencial que suposava la sida.

Els orígens religiosos de Haring també van influir en la seva obra. Criat en una llar cristiana, durant l’adolescència va portar la seva fe fins a l’extrem unint-se breument al grup evangelista Jesus Movement. La seva obra sovint fa referència a temes de salvació i de consciència moral, en una barreja de cultura pop i simbolisme espiritual.

Moco London loves Haring

La influència de Haring en l’art urbà, la cultura pop i el disseny contemporani és profunda i ressona amb força al Moco Museum de Londres. El seu llegat és també palès en la creixent presència de l’art urbà en ciutats com Londres, on sovint una estètica juganera es combina amb la crítica social. Ja sigui a través d’exposicions, col·laboracions amb marques de moda o murals públics, l’obra de Haring continua sent un record viu i vibrant que l’art pot ser quelcom més que una forma d’expressió i esdevenir un motor de canvi.